Skip to main content

En moltes tertúlies comtals resulta cada vegada més recurrent lamentar-se pel pèssim estat de la ciutat. Els tertulians coincideixen en els continus desencerts a la gestió municipal, en un consistori més dedicat a fer soroll que a treballar per pal·liar els efectes devastadors que la pandèmia ha tingut sobre els veïns i les empreses de la ciutat, especialment les dedicades al turisme.

Resulta que els professionals de la cosa pública van com bojos darrere d’aconseguir “el pelotazo”, “quelcom” espectacular, ple de focus, llums i colors, que els permeti deixar-se veure en els mitjans de comunicació, penjar-se medalles i mostrar-se com el que no són, gestors de la cosa pública. Perquè, això de gestionar bé el dia a dia de la ciutat i deixar-se de tonteries, no s’estila.

La Barcelona moderna va tenir dues etapes que van modificar totalment el seu aspecte i habitabilitat: el Pla Cerdà i la reforma olímpica. La primera el 1860 i la segona al 1990. En aquestes dues grans cites la ciutadania es va unir; va voler fer de Barcelona epicentre econòmic, social, de l’art, de la cultura i de l’esport. Barcelona va fascinar al món sencer.

La marca Barcelona, des dels Jocs Olímpics del 92, és una marca reconeguda a tot el món, i fins fa poc ha estat una marca prestigiosa, que sorprenia gratament a aquells que la coneixien. Malauradament avui ja no és així, perquè aquí vivim de rendes i fa ja temps que Barcelona ha deixat de ser el que era.

Inseguretat, brutícia, dificultat en l’accés a l’habitatge, narcopisos al Raval, el soroll, l’incivisme, … Aquestes són ara les tristes marques d’identitat de la ciutat de Barcelona, però no són el principal problema, simplement són el resultat de la deficient, ineficaç, contraproduent, errant i caòtica gestió que l’equip de govern municipal aplica. El problema principal de la nostra estimada Barcelona és un: la manca de gestió eficient.

Lamentablement, no només aplicada al dia a dia, també ho fan amb les estratègies que marcaran el futur de Barcelona. Però, per si això no fos poc, afegim l’inexistent, prejutjat i desaparegut paper de l’oposició, per ventura hi ha oposició municipal? El compromís dels partits polítics amb Barcelona és nul: uns i altres miren a altres costats, la majoria, al que passa davant de la plaça Sant Jaume.

La nostra ciutat ha de ser més segura, més neta, més cívica, més verda, més sostenible, però això no és sinònim de retrocés, ni de mesures estúpides o d’obrir una guerra contra el cotxe. La Barcelona que volem, la qual ja havíem tingut, precisa de millor gestió, de més compromís amb el seu comerç, amb la seva indústria i amb la seva gent.

Volem la Barcelona que ens uneix.

Jordi Cerezuela i Badia

Secretari General

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad