Skip to main content

El passat 7 d’abril, a prop de la Plaça de la Constitució (m’estalviaré l’acudit) a les 19.30 aprox es concentraven els simpatitzants del partit d’ultradreta VOX per assistir al míting de la campanya electoral de la Comunitat de Madrid. Alguns han considerat aquest acte com una provocació directa cap al partit de la formació estatge, ja que el líder de Podemos és precisament de Vallecas, barri obrer per excel·lència de Madrid i un dels bastions de l’esquerra. Altres simplement consideren que estan en el seu dret constitucional de fer un míting per al qual comptaven amb el permís de la Delegació de Govern (PSOE) i un fortíssim dispositiu policial. Sigui com sigui, hem pogut veure tots com el desenvolupament de la jornada va ser moltes coses menys “tranquil·la” i “democràtica”.

Segons la premsa sigui d’un color o un altre els titulars van des de “VOX punxa a Vallecas pel boicot de mil antifeixistes i la policia carrega contra periodistes” fins a “Esglésies justifica la violència contra VOX durant un míting a Vallecas”. Interpretacions molt diferents que posen en evidència la clara polarització i posició politicosocial que tenim en l’actualitat.

Aquesta polarització també l’hem viscut des de fa uns anys a Catalunya amb el tema del constitucionalisme vs independentisme i, encara que siguin dues postures antagòniques i totalment respectables, han portat més problemes que benestar a la nostra societat. Així doncs, aquesta observació em porta a les següents reflexions: ¿a qui beneficia aquest enfrontament constant? ¿En què beneficia el ciutadà de a peu aquesta crispació? Perquè mentre discutim entre nosaltres sobre dreta vs esquerra, feixisme vs comunisme, unitat o independència en termes absoluts sense deixar espai a cap altre escenari per dialogar, no estem solucionant el problema de l’atur que ha pujat dràsticament durant la pandèmia, ni ens unim per aconseguir un 15% d’habitatge social ni cap de les mesures que seria lògic afrontar conjuntament per sortir de la crisi econòmica i social que tenim davant nostre.

Per tot això, com bé va escriure D. Vosseler a l’article anterior, no serà que ens tenen distrets en debats sense sortida perquè saben que junts som més?

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad